avencen. Quirísof i Xenofont, amb llurs peltastes, marxen desbordant la falanx enemiga. Els enemics, en veure'ls, corren a llur encontre, estenen la línia, els uns, cap a la dreta, els altres cap a l'esquerra: però descomparteixen llur falanx i deixen un gran buit al mig. En veure'ls esportellar-se, els peltastes arcadians, que comandava Esquines Acarnaniès, creguts que fugen, hi corren amb tota l'embranzida, i s'enfilen així els primers al cim del puig. Els segueix el cos d'hoplites arcadians, que comandava Cleanor d'Orcomen.
Els enemics, quan els grecs comencen a córrer, no es sostenen més i emprenen la fuga, l'un girant-se per un cantó, l'altre per un altre. Els grecs arribats dalt, s'atenden en diversos caserius proveïts de queviures abundosos.
No va haver-hi res que fos extraordinari, si no és que hi havia allí molts de ruscs, i que tots els soldats que van menjar bresques, van tenir desvarieig, vòmits i un escolament per baix, que no n'hi havia cap que pogués tenir-se dret. Els qui n'havien menjat poc, semblaven gent absolutament embriaga: els qui molt, boigs furiosos, d'altres fins moribunds. Així molts jeien per terra com després d'una desfeta: hi havia un gran decandiment. L'endemà però no havia mort ningú, i el desvarieig cessà cap a la mateixa hora. Al terç i quart dia, tothom es llevà com després d'una purga.
D'allí fan dues etapes, set parasangues í arriben a la vora del mar, a Trapezunta, ciutat grega, poblada, en el Pontus-Euxí, colònia de Sinope, en el país dels Colcs. Hom hi sojorna una trentena de dies en els pobles dels Colcs: i des d'allí, feien excursions de saqueig per la Còlquida. Els trapezuntins estableixen un mercat en el campament, acullen els grecs i els fan presents d'hostatgia, bous, farina d'ordi, vi. Negocien així mateix en favor dels Colcs del veïnatge, que habitaven la major part del pla, i de part d'ells vénen també bous com a presents d'hostatgia. Després d'això hom es prepara per a fer els sacrifics promesos: perquè havien vingut prou bous per oferir a Zeus Salvador i a Hèracles i als altres déus els sacrificis promesos per un feliç guiatge. Celebren igualment jocs gímnics damunt la muntanya on eren atendats: i trien Draconti d'Esparta, que essent infant havia fugit de la seva pàtria, per haver mort, sense voler, un altre infant d'una ganivetada, per tenir cura de la carrera i presidir els jocs.
Acabat el sacrifici, les pells són donades a Draconti, i hom li prega de conduir els grecs al lloc on havia estat feta la pista. Ell designa el mateix lloc on s'esqueien:
-Aquest turó-diu-és excel·lent per córrer en la direcció que hom voldrà.
-Però,-li diuen-¿com podran lluitar en un terreny tan aspre i boscós?
Ell respon:
-Es farà més mal qui caigui.
Infants, la majoria presoners, corren l'estadi, i més de seixanta cretesos la carrera llarga; altres s'exerciten a la lluita, al pugilat, al pancraci. Era bell de veure. Perquè havien davallat molts de lluitadors, i, com que els companys miraven, hi havia una gran emulació. Els cavalls també corregueren. Calia baixar al galop una costa, en havent arribat a la vora del mar tombar, i remuntar fins a l'ara. Costa avall, molts anaven de rodolons: costa amunt, els cavalls pujaven el pendís al pas, amb fadiga. D'aquí gran cridòria, i rialles, i encoratjaments.
(1) «Columnes dretes» és el nom amb que Xenofont designa literalment aquesta formació, que sembla ésser de invenció seva.
I N D E X
PRÒLEG
LLIBRE PRIMER
CAP. I.-Causes de la guerra. Preparatius.
' II.-Marxa de Sardes a Tars.
' III.-Revolta dels soldats.
' IV.-Marxa fins a l'Èufrates.
' V.-Marxa a través de l'Aràbia Deserta.
' VI.-Traició d'Orontas.
' VII.-Arribada a Babilònia.
' VIII.-Batalla de Cunaxa i mort de Cirus.
' IX.-Elogi de Cirus.
' X.-Segona part de la batalla.
LLIBRE SEGON
CAP. I.-Deliberació dels grecs. Ambaixada de Falinos.
' II.-Començament de la retirada.
' III.-Treva amb el Rei i amb Tissafernes.
' IV.-Marxa amb Arieu i Tissafernes. Neix la desconfiança.
' V.-Traició de Tissafernes.
' VI.-Semblança dels generals assassinats.
LLIBRE TERCER
CAP. I.-Descoratjament dels grecs. Discurs de Xenofont i elecció de
nous generals.
' II.-Assemblea dels soldats i preparatius per a la marxa.
' III.-Partença dels grecs. Són perseguits.
' IV.-Continua la marxa dels grecs, perseguits per Tissafernes.
' V.-Arribada a la muntanya dels Carducs.
LLIBRE QUART
CAP. I.-Arribada al país dels Carducs. Primeres dificultats.
' II.-Presa de l'altura i marxa a través de la serra.
' III.-Pas del Centrites.
' IV.-Marxa per l'Armènia.
' V.-La neu.
' VI.-Atac d'una posició dels Càlibs.
' VII.-«El mar! el mar!»
' VIII.-El país dels Macrons. Arribada a Trapezunta.
VOLUM SEGON.
ADVERTIMENT
[Tot allò que feren els grecs durant l'expedició a les terres altes amb Cirus, i durant llur marxa fins a la mar que s'anomena el Pontus Euxí; i com arribaren a Trapezunt, ciutat grega, i com oferiren els sacrificis que per llur salvació havien promès tot d'una que arribessin en terra amiga, ha estat exposat en els llibres precedents.]
LLIBRE V
CAPÍTOL PRIMER
PARTENÇA DE QUIRÍSOF; DISCURS DE XENOFONT
Després d'això es reuneixen i deliberen sobre el camí que resta. S'aixeca el primer Antileó de Túrion, i parla en aquests termes:
-El que és jo,-diu,-companys, ja desdic de plegar bagatges, d'anar, de córrer, de portar les armes, de marxar en formació, de muntar la guàrdia i de combatre: desitjo ja un repòs de tots aquests fatigs. Puix que som vora el mar, vull fer embarcar el que resta, i estès i dormint com Ulisses, arribar fins a
