un rost avall igual que si una cavalleria els empaités: perquè havien de travessar una vall boscada, cosa que els grecs no sabien; però aquests ja havien desdit de la persecució, vist que era tard. Tornats al lloc del primer encontre, hi erigeixen un trofeu i davallen al mar cap a la posta del sol: tenien uns seixanta estadis fins al campament.
CAPÍTOL VI
ARRIBADA DE CLEANDRE : AFER DE DEXIP
Els enemics s'ocupen aleshores d'allò que els pertany i s'enduen tan lluny com poden les famílies i els béns. Els grecs esperen Cleandre, que ha d'arribar amb trirrems i bastiments de transport. Mentrestant, cada dia surten amb les atzembles i els captius, i porten tranquil·lament blat, ordi, vi, llegums, mill, figues: aquell país llevava de tot meys oli d'oliva. Sempre que l'exèrcit restava al campament per descansar, era permès als soldats d'anar a la rapinya: sortien i cadascú feia presa per ell. Però quan sortia tot l'exèrcit, el que cadascú prenia a part separant-se dels altres, es decretà que fos del comú. Ja hi havia molta abundància de tot: de totes bandes arribaven productes de les ciutats gregues, i els bastiments que vorejaven la costa atracaven de bon grat, per haver sentit dir que allí es fundava una ciutat i que també hi havia port. Els enemics mateixos dels encontorns, envien emissaris a Xenofont, en tenir notícia que ell és el fundador de la colònia, i li pregunten què han de fer per a ser els seus amics. Ell els presenta als soldats.
Entretant, arriba Cleandre amb dues trirrems, i cap bastiment de transport. En ell arribar, l'exèrcit s'esqueia a ser fora: alguns havien partit a la presa cap a la muntanya i havien agafat molt de bestiar menut; però tement que no els fos confiscat, ho diuen a Dexip, el mateix que s'havia escapat de Trapezunt amb un vaixell de cinquanta rems i li demanen de salvar-los aquell bestiar, prenent-ne una part i tornant-los la resta. De seguida ell rebutja els soldats que volten aquesta presa dient que ha de ser del comú; va a trobar Cleandre i li diu que pretenen d'arrabassar-li el bestiar. Cleandre mana que duguin davant seu el lladre. Dexip aferra un home i li'l duu. Agàsias, que s'escau a passar per allí, li'l pren: perquè era de la seva companyia. Els altres soldats presents llavors comencen a apedregar Dexip, dient-li traïdor. Molts dels trirrems agafen por i fugen cap al mar. Cleandre també fuig.
Xenofont i els altres generals contenen els soldats i diuen a Cleandre que allò no és res, que el decret de l'exèrcit té la culpa de tot. Però Cleandre, atiat per Dexip i picat ell mateix d'haver tingut por, respon que es farà a la mar amb les naus, i publicarà que cap ciutat no els aculli, com a enemics.
Llavors els lacedemonis comandaven a tots els grecs. La cosa es presenta greu als ulls de tothom, i el supliquen que no ho faci. Ell respon que no desistirà si no li remeten el primer que ha tirat pedres i el que ha arrabassat el soldat pres. El que així reclamava era Agàsias, amic de Xenofont de tota la vida: motiu pel qual Dexip l'acusava. En aquesta situació sense sortida, els comandants reuneixen l'exèrcit: alguns d'ells no donaven importància a Cleandre; però Xenofont, no semblant-li que es tractés de cap brollerila, s'aixeca i diu:
-Soldats, jo no veig que sigui cosa de no res, si Cleandre se'n va en una disposició envers nosaltres com diu. Les ciutats gregues ja són prop de nosaltres i els lacedemonis són amos de Grècia, de manera que un sol d'entre ells a les ciutats pot fer el que bé li sembla. Si, doncs, aquest home ens tanca de primer les portes de Bizanci, i després adverteix als altres harmostes de no acollir-nos a les ciutats, com a infidels als lacedemonis i contraventors de les lleis, aquesta anomenada nostra arribarà a orelles d'Anaxibi, comandant de l'estol. Llavors ens serà difícil de restar i de navegar, ja que avui dia els lacedemonis comanden per terra i per mar. No convé, doncs, que per un sol home o dos els alres siguem rebutjats de Grècia, és cosa d'obeir al que ens manin: també les ciutats d'on som els obeeixen. Per la meva part, com sento que Dexip assegura a Cleandre que Agàsias no hauria fet res d'això sense orde meva, jo us absolc d'aquesta culpa, a vosaltres i a Agàsias, si Agàsias mateix afirma que jo sóc l'autor de res d'això: i jo mateix em condemno, si he començat a fer tirar pedres o a cometre qualsevol altra violència, com a digne de l'última pena, i em sotmeto a la pena. Només afegeixo, que si en algú més recau culpa, ha de remetre's al jutjament de Cleandre: perquè així vosaltres sereu absolts de la culpa. En el present estat de coses, seria trist que, esperant obtenir a Grècia honor i glòria, en comptes d'això no hi fóssim tractats com els altres, ans exclosos de les ciutats gregues.
Agàsias s'aixeca i diu:
-Jo, companys, poso els déus i les dees per testimonis, que ni Xenofont m'ha donat ordre de sotstreure aquell home, ni ningú més de vosaltres. Sinó que veient un dels homes valents de la meva companyia endut per un Dexip que tots ho sabeu, us ha traït, la cosa m'ha semblat massa forta: i li l'he arrabassat, ho confesso. Però no em remeteu: jo mateix, com diu Xenofont, em presentaré al jutjament de Cleandre, perquè faci de mi el què vulgui. Per això no us poseu en guerra amb els lacedemonis, salveu-vos en tota seguretat, on cadascú de vosaltres desitgi. Solament elegiu alguns de vosaltres que vinguin amb mi davant de Cleandre, i que, en cas d'omissió meva, parlin i obrin per mi.
Llavors l'exèrcit li permet d'elegir amb qui prefereix d'anar: ell elegeix els generals. Després d'això Agàsias i els generals van a trobar Cleandre amb l'home que Agàsias havia arrabassat; i els generals parlen així:
-L'exèrcit ens envia a tu, oh Cleandre, i et prega, que si acuses tot l'exèrcit, tu mateix judiquis i en facis el que vulguis: si acuses només un home, o dos, o uns quants que siguin, l'exèrcit creu just que ells mateixos es presentin al teu jutjament. En conseqüència, si acuses alguns de nosaltres, aquí ens tens, si és algú altre, digues-ho: perquè no se t'escaparà ningú que vulgui obeir-nos.
Llavors Agàsias, fent-se endavant:
-Sóc jo,-diu-Cleandre, qui ha arrabassat a Dexip l'home que duia, qui ha excitat a colpir Dexip. Jo coneixia aquest soldat per un valent; i de Dexip sabia que, elegit per l'exèrcit per comandar la galera de cinquanta rems demanada al trapezuntins, i per reunir bastiments a fi de salvar-nos, aquest Dexip va fugir, traïnt els soldats amb els quals s'havia salvat fins aleshores. Ha robat la galera als trapezuntins, nosaltres hem semblat uns belitres per ell, i en quant depenia d'ell ens hauria perdut a tots. Perquè havia sentit a dir, tant com nosaltres, que era impossible de tornar per terra, de travessar els rius i d'arribar bons i sans a Grècia. Aquest és l'home a qui he pres el meu soldat. Si te l'haguessis endut tu o algú altre dels teus, i no un dels nostres desertors, ten per segur que no hauria fet res d'això. Considera ara, que, si m'occeixes, per un home covard i vil ne fas morir un de bé.
Això sentit, Cleandre respon que no aprova Dexip, si tals coses ha fetes; solament afegeix que, baldament Dexip hagués estat vilíssim, no creia que per això hagués de sofrir cap violència:
-Calia judicar-lo, com avui vosaltres mateixos trobeu just, i provocar el seu càstig. Ara, doncs, retireu- vos, i deixeu-me aquest home: quan us cridaré, veniu al judici. Jo ja no acuso ni l'exèrcit, ni ningú, ja que ell mateix confessa d'haver arrabassat el soldat.
Llavors aquest soldat diu:
-Jo, Cleandre, encara que tu creguis que em duen a tu com a reu d'alguna injustícia, no he pegat a ningú, ni he tirat pedres, només he dit que el bestiar pertanyia al comú; perquè havia estat decretat per l'exèrcit, que si algú, quan l'exèrcit sortia, feia alguna presa pel seu propi compte el botí era pel comú. Això he dit jo: i per això Dexip m'ha agafat i se m'enduia a fi que ningú enraonés, i que, ell, amb això de la presa, pogués quedar-se'n ell una part i deixar la resta als apresadors contràriament al decret.
Lavors Cleandre:
-Ja que tu ets l'home en qüestió-diu-roman, per deliberar sobre tu.
Cleandre i els seus aleshores dinen. Xenofont convoca l'exèrcit i li aconsella d'enviar a demanar a Cleandre la gràcia dels presoners. S'acorda d'enviar els generals, els capitans, Draconti d'Esparta, i tots aquells que semblen més en estat de decidir Cleandre a posar en llibertat els dos homes. Xenofont hi va igualment i diu:
-Tens, oh Cleandre, aqueixos homes; l'exèrcit t'ha donat llibertat per fer el que vulguis d'ells i de tots els
