CAPÍTOL IV
MARXA AMB ARIEU I TISSAFERNES: NEIX LA DESCONFIANÇA
Després d'això, els grecs i Arieu, atendats els uns al costat dels altres, esperen Tissafernes més de vint dies. Durant aquests, vénen a visitar Arieu els seus germans i altres parents. Altres perses igualment visiten els que eren amb ell, i els encoratgen, i alguns fins els donen fermança de part del Rei, que el Rei no els en servarà mal record per l'expedició que han fet amb Cirus ni per res del que ha passat. Estant les coses en aquest punt, es va veient clar que la gent d'Arieu te menys miraments envers els grecs, de manera que els demés grecs no abellint-se'n, van a trobar Clearc i els altres generals i els diuen:
-Per què restem? ¿No sabem que el Rei pagaria qualsevol cosa per la nostra pèrdua, a fi de posar als altres grecs la por al cos, de fer campanya contra el Rei gran? I ara ens insinua de romandre perquè té les tropes dispersades: però que concentri de bell nou l'exèrcit; no hi ha pas manera que no se'ns llenci damunt. Potser cava, potser aixeca murades, perquè el camí ens sigui impracticable. perquè mai no s'avindrà de bon cor que tornem a Grècia a publicar com nosaltres, pocs que som, hem vençut el Rei davant les seves portes, i ens hem retirat embromant-lo.
Clearc respon als que li enraonaven així:
-Jo també penso en tot això; però reflexiono que, si ara ens en anem, semblarem anar-nos- en per fer la guerra i obrar contra la treva. Llavors, de primer ningú no ens procurarà mercat, no sabrem d'on treure el blat, ningú ens servirà de guia. I tot d'una que fem això, Arieu s'allunyarà de nosaltres: de manera que no ens restarà cap amic, ans els mateixos que ho eren esdevindran enemics nostres. Si hi ha cap altre riu que hàgim de passar, no ho sé: el que sabem és que l´Èufrates és impossible de travessar-lo quan hi ha enemics que ho destorben. Si cal combatre, no tenim cavalleria aliada, mentre que la cavalleria enemiga és nombrosíssima i d'allò més ben muntada. De manera que vencedors, ¿qui matariem? I vençuts, no se'n salva ni un. Jo tampoc no sé per què el Rei, que tants de medis té de combat, si desitja la nostra pèrdua ha de fer un jurament i donar la dreta i invocar els déus per testimonis per fer la seva fe sospitosa als grecs i als bàrbars.
Digué moltes altres coses semblants.
En això arriba Tissafernes, amb la seva tropa com si hagués de tornar cap a casa, i Orontas igualment amb la seva tropa. Aquest duia la filla del Rei que havia esposada. Es posen doncs en marxa, sota la guia de Tissafernes, que forneix mercat. Arieu, seguit de l'exèrcit bàrbar de Cirus, marxa també amb Tissafernes i Orontas, i s'atenda amb ells. Els grecs, que se'n malfien, marxen per llur costat amb llurs capitostos i s'acampen també de banda, a una distància d'una parasanga o menys; en fi, es vigilen els uns als altres com a enemics, cosa que tot d'una engendra sospita. De vegades fent llenya en el mateix indret, plegant farratge o altres coses paregudes, es colpien els uns al altres: de manera que això també produïa odi. Després de tres etapes, arriben a la muralla anomenada de la Mèdia i passen part de dins d'ella: és construïda de maons cuits lligats amb quitrà, en una amplària de vint peus i una alçària de cent: de llargada deien que feia vint parasangues; i dista de Babilònia no gaire tros.
D'allí fan dues jornades de marxa, vuit parasangues: i travessen dos canals, l'un per un pont, l'altre per una passera de set barques. Aquests canals derivaven del riu Tigris, i hi havien obert recs per al país, d'antuvi amples, després més petits: i per fi, petits reguerons, tal com a Grècia per als millars. Arriben al Tigris; vora el qual riu hi ha una ciutat gran i populosa, per nom Síttaque, a una distància de quinze estadis del riu. Els grecs s'atenden prop d'ella tocant a un jardí gran i bell i de tota mena d'arbres.
Els bàrbars havien travessat el Tigris, i no apareixien enlloc.
Després de sopar, Pròxenos i Xenofont es passejaven, per escaiença, endavant de les armes (1).
Arriba un home que pregunta a les sentinelles avençades, on podria veure Pròxenos o Clearc: per Menó no demanava, i això que venia de part d'Arieu, hoste de Menó. I en ser que Pròxenos ha dit: «Jo soc qui cerques», aquell home diu:
-M'envien Arieu i Artàozos, gent fidel a Cirus que us volen bé. Us recomanen de guardar-vos, no sigui cosa que els bàrbars us ataquessin aquesta nit: hi ha moltes tropes dins el jardí veí. Us recomanen igualment d'enviar una guàrdia al pont del Tigris, que Tissafernes ha resolt de tallar aquesta nit, si pot, per agafar-vos entre el riu i el canal.
En sentir aquestes coses, el duen a presència de Clearc, i li donen compte del que l'home diu: Clearc en sentir-ho es trasbalsa d'allò més i li ve por. Un jovenet però dels presents, reflexiona, i diu, que no hi havia seqüència entre allò d'atacar i allò de tallar el pont:
-Perquè és clar que si ataquen, o hauran de vèncer o de ser vençuts. Si vencen, ¿de què els serveix de tallar el pont? Perquè, ni que hi hagués molts ponts, nosaltres no sabríem on fugir per salvar-nos; i si som nosaltres qui vencem, bo i romput el pont no tindran ells on fugir; ni tampoc podrà socorre'ls ningú, de tanta gent que hi ha a l'altra vora, des del moment que el pont estarà romput.
En haver sentit això, Clearc pregunta a l'enviat quina és l'extensió del país entre el Tigris i el canal. Aquest respon que és molta, i que hi ha llogarrets i nombroses ciutats grans. Llavors coneixen que els barbres han enviat aquell home per sota mà, de por que els grecs, després d'haver destruït el pont romanguessin dins l'illa, on haurien pogut tenir per atrinxerament de l'un costat el Tigris i de l'altre el canal: traient queviures d'aquella mena d'illa, que era vasta i fèrtil, poblada de cultivadors; i ultra això, oferint un refugi per a qui volgués fer mal al Rei.
Se'n va de seguida a reposar: enviant amb tot una guàrdia al cap del pont: però no l'atacà ningú, ni d'enlloc vingué davant del pont cap enemic, com van comunicar les sentinelles. L'endemà a punta d'alba, hom travessa el riu per un pont de trenta set barques, amb totes les precaucions possibles; perquè alguns dels grecs que eren prop de Tissafernes havien previngut que en passar serien atacats; però era fals. Només en pasar, va aparèixer Glos amb uns quants més, mirant si hom travessava el riu; i en haver-ho vist, s'allunyà al galop.
Per les vores del Tigris, en quatre jornades de marxa, vint parasangues, fan cap al riu Fiscos, ample d'un pletre: hi ha un pont. En aquell indret s'aixeca una ciutat gran, el nom de la qual és Opis. Davant d'ella s'encontra amb els grecs el germà bastard de Cirus i d'Artaxerxes, que duia de Suses i d'Ecbatana un exèrcit considerable en socors del Rei. Atura el seu exèrcit i mira pasar els grecs. Clearc feia desfilar l'avantguarda de dos en dos: de tant en tant marxant, de tant en tant aturant-se: així, tanta estona com el cap de la columna s'aturés, tanta estona es veia també obligat el gros de la columna a aturar-se; de manera que la columna va semblar d'allò més nombrosa als mateixos grecs, i el persa que se la mirava se'n va esbalaïr tot.
D'allí en sis etapes d'erm a través de la Mèdia, trenta parasangues, fan cap a les viles de Parisatis, mare de Cirus i del Rei. Tissafernes, per insultar a Cirus, permet als grecs de saquejar-les, llevat de fer esclaus. Hi havia molt de blat i bestiar i altre botí.
D'allí fan quatre jornades de marxa a través de l'erm, vint parasangues, tenint el Tigris a l'esquerra. A la primera etapa, a l'altra vora del riu, veuen una ciutat gran i pròspera, anomenada Cenes, de la qual els bàrbars transporten damunt de rais, fets de pells, pans, formatges, vi.
(1) Amb l'expressió «Les armes» es designava el mateix campament, els llocs de guàrdia, o més precisament l'indret on les armes eren deixades reunides en feixos.
CAPÍTOL V
TRAÏCIÓ DE TISSAFERNES
Després d'això, atenyen el riu Zapatas, d'una amplària de quatre pletres. Hi sojornen tres dies. Hom tenia sospites: però no es tenia la prova de cap parany. Clearc va decidir-se a una assentada amb Tissafernes, per a veure si podia fer cessar les sospites abans que en sortís la guerra: i envia algú a dir que dessitjaria tenir una assentada amb ell. Tissafernes l'invita a venir tot d'una. En ser que estan plegats, Clearc diu:
-Jo sé, Tissafernes, que hi ha hagut entre nosaltres juraments, i que ens hem donat la dreta de no fer-
