passareu més de pressa al l'Asia: perquè això era el que jo creia millor per vosaltres, i sabia que vosaltres ho volíeu. Llavors arriba Aristarc amb les seves trirrems i ens impedeix de travessar: tot seguit jo us convoco, com era ben natural, a fi que delibereu sobre el què cal fer.
»Vosaltres escolteu Aristarc que us mana de fer cap al Quersonès; escolteu Seutes que us invita a empendre la campanya amb ell: i tots dieu que us n'aneu amb Seutes, tots voteu per aquest projecte. ¿Quin tort us he fet jo, aleshores, conduint-vos on tots heu decidit d'anar? D'ençà que Seutes ha començat a enganyar-vos en la qüestió del sou, si jo ho hagués aprovat, tindrieu raó d'acusar-me i d'avorrir-me. Però si jo que he estat el millor amic d'ell, ara li sóc el més odiós, ¿com pot ser just que després de preferir-vos a Seutes m'acuseu per les mateixes coses que han estat causa de la vostra ruptura? Però direu per ventura que bé puc fingir, després d'haver rebut de Seutes allò que és vostre. Però ¿no és evident que si Seutes m'ha pagat alguna cosa, no m'ho ha pagat pas per perdre el que em donés i restar devent-vos encara? Penso jo, que si m'ha donat res, ho ha donat amb la intenció que, donant-me a mi menys, pogués estar-se de donar-ne a vosaltres més. Si creieu que és així, podeu ara mateix desfer tot aquest complot ordit entre nosaltres dos, demanant-li els vostres diners. Es clar que Seutes, si jo he rebut res d'ell, m'ho reclamará, i m'ho reclamarà amb justícia, si jo falto al pacte segons el qual ho he rebut.
»Però bon tros se'n falta, em fa l'efecte, que jo tingui res del que és vostre. Us juro per tots els déus i deesses, que ni tan sols tinc el que Seutes m'havia promès en particular: i ell és aquí que m'escolta, i sap bé si perjuro. Per admirar-vos més juro encara que ni he rebut el que han rebut els altres generals, i fins alguns dels capitans. Per què ho he fet? Jo creia, soldats, que com més compartiria amb ell la seva pobresa, més amic me'l faria per quan fos poderós. Però avui que el veig prosperar, conec la seva ànima.
»I si algú digués: ¿no se'n dóna vergonya que l'hagin enganyat tan estúpidament? sí, per Zeus, jo m'avergonyiria si em vegés enganyat per un enemic: però entre amics, em sembla més vergonyós d'enganyar que d'ésser enganyat. Fora d'això si amb els amics també cal pendre precaucions, jo sé que les heu preses totes, sense deixar-li cap pretext just de no donar-vos el que us té promés: perquè no li hem fet cap tort, ni per negligència amb les seves coses, ni per covardia davant cap empresa a què ens invités.
»Però, direu per ventura, calia exigir seguretat, perquè aleshores ni volent-ho no hauria pogut enganyar-nos. Quant a això, escolteu el que jo no hauria dit mai en presència de Seutes, si ara no em demostressiu la vostra absoluta irreflexió o la vostra excessiva ingratitud. Recordeu en quines circumstàncies us trobàveu, quan jo us vaig treure per dur-vos a Seutes. ¿No és veritat que si us dirigíeu a la ciutat de Perint, Aristarc de Lacedemònia, havia tancat les portes per impedir- vos d'entrar-hi? Vau acampar-vos fora, al ras; era el cor de l'hivern; havíeu de recórrer al mercat per viure, veient per una banda escassedat de coses venedores, per altra banda tenint pocs diners per comprar-ne. Havíeu de romandre per força a la Tràcia: les trirrems a la fonda ens impedien la travessia; i romanent allà, érem en país enemic, amb tot de cavalleria i de peltastes contra nosaltres. Teníem hoplites, sí, per assaltar en massa els llogarrets i poder pendre potser forment, i no pas en abundància: però no per posar-nos a perseguir i arrabassar bestiar o presoners, això no; perquè no vaig trobar entre vosaltres ni cavalleria, ni un cos de peltastes organitzat.
»Si, doncs, quan estàveu en aquesta necessitat, jo us hagués, sense exigir cap sou, procurat per aliat Seutes, que tenia la cavalleria i els peltastes que us mancaven, ¿creieu que jo hauria servit malament els vostres interessos? Units amb ells, heu trobat forment en més abundor als caserius, per la necessitat en què s'han vist els tracis de fugir més de pressa: heu tingut la vostra part de bestiar i d'esclaus. Ni hem vist cap més enemic, així que la cavalleria se'ns ha ajuntat, mentre que fins aleshores els enemics ens perseguien ardidament amb llur cavalleria i llurs peltastes, impedint-nos absolutament de dispersar-nos en petits escamots i procurar-nos queviures més abundants. Si aquest que us ha subministrat aquesta seguretat, no us ha pagat, a més d'aquesta seguretat, un sou del tot esplèndid, ¿es això una desgràcia tan dura, i creieu que per això cal llevar-me la vida?
»Avui, ¿com us retireu? ¿o teniu com excedent, després de l'hivern que heu passat amb abundor de queviures, el que hàgiu rebut de Seutes? Heu viscut a despeses de l'enemic; i en aquest temps no heu vist un sol home dels vostres mort ni agafat viu. Després, si alguna cosa de bell heu fet contra els bàrbars d'Asia, ¿no us en veieu ara la glòria, i no n'hi afegiu una de nova, la d'haver vençut a Europa els tracis contra els quals heu fet la guerra?
»Jo us ho dic amb raó, d'aquestes coses que us irriten contra mi hauríeu de donar-ne gràcies als déus, com de benifets.
»Tal és la vostra situació actual. Ara, en nom dels déus, considereu la meva. Quan la primera vegada feia vela cap al meu país, me n'anava cobert dels vostres elogis: i per vosaltres els altres grecs em feien una bona fama: tenia la confiança dels lacedemonis, que si no, no m'haurien enviat altre cop amb vosaltres. Avui, me'n vaig calumniat per vosaltres als lacedemonis, avorrit, gràcies a vosaltres, de Seutes, vora qui jo esperava, havent-li fet servei en companyia vostra, aparellar-me un refugi feliç per a mi i per als meus fills, si en tenia. I vosaltres, per amor de qui m'he fet tants enemics, molt més poderosos que jo, i ni fins ara desisteixo d'ocupar-me a fer-vos el bé que pugui, vet aquí l'opinió que de mi teniu. Però em teniu en el vostre poder: no m'heu agafat ni fugint ni intentant d'escapar-me; però si feu el que diuen, sapigueu que matareu un home que ha vetllat molt per vosaltres, que ha passat amb vosaltres molts de treballs i molts de perills, quan li tocava i quan no li tocava; que essent-li els déus propicis, ha plantat molts de trofeus en terra de bàrbars; que per impedir-vos d'esdevenir enemics de cap grec, m'he combatut sovint amb vosaltres amb totes les meves forces. Ara podeu, sense retret, anar on bé vos sembli, per terra o per mar. ¿Però quan se us mostra una gran ventura, quan aneu a embarcar-vos cap al país a què tant de temps aspireu, quan el poble més poderós us sol·licita, quan us ofereixen un sou, quan els lacedemonis, que són considerats els més forts, vénen a fer-vos de guies, ara trobeu que és l'avinentesa per fer-me morir tot d'una? No era pas això quan estàvem en aquelles angúnies, oh prodigis de memòria! ans em dèieu vostre pare, i prometieu de recordar-vos sempre de mi, com del vostre benefactor. Però no son pas estúpids aquests que venen a cercar-vos! No, jo en responc, no els semblareu pas millors portant-vos d'aquesta manera amb mi.
Dit això, cessà de parlar. Carminos de Lacedemònia s'aixeca i diu:
-No, per Càstor i Pòlux; no crec que tingueu raó d'enfellonir-vos amb aquest home. Jo puc ser testimoni per ell. Seutes, quan jo i Polínic li hem preguntat quin home era Xenofont, no ha tingut altra cosa a retreure-li sinó que diu que era massa parcial dels soldats: i amb això ell hi perdia, tant per part de nosaltres els lacedemonis, com per part d'ell mateix.
S'aixeca aleshores Euríloc de Lusos, arcadià, i diu:
-Em sembla, lacedemonis, que heu de començar a ser generals nostres exigint a Seutes la nostra soldada, de grat o per força, i no endur-nos fins que hagi pagat.
Polícrates d'Atenes s'aixeca i parla alliçonat per Xenofont:
-Veig aquí present, oh soldats-diu-Heraclides: el qual ha rebut el botí guanyat amb les nostres fatigues, l'ha venut, i ni a Seutes ni a nosaltres ha dat el que n'ha tret. Ho ha fet córrer i ara se'n gaudeix ell. Si tenim gens de senderi, l'hem d'agafar; perquè- afegeix-aqueix home no és traci, sinó grec que malmena grecs.
En sentir aquestes paraules, Heraclides s'esfereix tot. S'acosta a Seutes i li diu:
-Si volem tenir seny, anem-nos-en d'aquí, on aqueixa gent són els amos.
I saltant sobre els cavalls, parteixen al galop cap a llur campament.
D'allà, Seutes envia a Xenofont Abrozelmes, el seu intèrpret, i l'exhorta a romandre al seu servei amb mil hoplites, comprometent-se a donar-li les places de la costa i el restant que li havia promès. I fent-ne un secret, afegeix que ha sabut per Polínic, que si mai cau en mans dels lacedemonis, Tibró el farà evidentment morir.
Moltes altres persones li envien així mateix a dir, que és calumniat, i que es guardi. En sentir aquests mots, Xenofont pren dues víctimes i sacrifica a Zeus Rei, per saber si serà per ell millor i preferible de restar amb Seutes, sota les condicions que Seutes diu, o d'anar-se'n amb l'exèrcit. El déu li respon d'anar-se'n.
