cavalls com pot: i l'invita a dir als seus que el rebin com un amic. En la lletra li retreia el record de la seva antiga amistat i de la seva fidelitat. Dóna aquesta lletra a un home fidel, almenys lo hi tenia: però aquest l'agafa i la dóna a Cirus. En llegir-la, Cirus fa agafar Orontas, convoca a la seva tenda set dels principals perses del seu seguici, i dóna ordre als generals grecs de dur els hoplites, i de disposar-los en armes al voltant de la seva tenda. Així ho fan, duent prop de tres mil hoplites. Crida igualment al consell Clearc, que li semblava a ell com a tots els altres, el qui més consideració mereixia dels grecs. En sortir, Clearc contà als seus amics com havia tingut lloc el jutjament d'Orontas, perquè no era cap secret.
Diu que Cirus començà amb aquest discurs:
-Us he convocat, amics, per asistir amb vosaltres el que sigui just, davant dels déus i dels homes, que jo faci d'Orontas. Aquí el teniu. De primer, el meu pare me l'ha donat perquè em donés oïda, a mi; després ell, obeint, com diu ell mateix, al meu germà, ha fet armes contra mi, i s'ha apoderat de la ciutadella de Sardes. Llavors jo li he fet la guerra, de manera de fer-li desitjar la fi de les hostilitats, i li he pres la mà dreta i li he donat la meva. Després d'això-diu,-oh Orontas, ¿és que t'he fet cap tort?
Orontas respongué que no. I Cirus tornà a preguntar:
-Amb tot, més tard, com tu mateix confesses, sense haver rebut cap ofensa de mí, ¿no t'has passat als Misians i has fet tant de mal al meu territori com has pogut?
Orontas digué que sí.
-Quan has conegut-continuà Cirus-on arribava la teva potència, ¿no has vingut a l'altar d'Àrtemis a dir-me que t'havies penedit, i un cop m'has tingut enternit no m'has donat la teva fe i has pres la meva?
Orontas hi convingué igualment.
-¿Quin tort has rebut, doncs, de mi-continuà Cirus,-per començar evidentment per tercera vegada a conspirar contra mi?
I en dir Orontas que no havia rebut cap tort, Cirus pregunta:
-¿Confesses, doncs, que has estat injust amb mi?
-Sí, cal confessar-ho-respongué Orontas.
Llavors Cirus tornà a preguntar:
-¿Podries, doncs, encara, esdevenint l'enemic del meu germà, ser per a mi un amic fidel?
I l'altre respongué:
-Ni que ho fos, oh Cirus, no t'ho semblaria mai.
Llavors Cirus digué als presents:
-El que aquest home ha fet, ho reconeix. Tu el primer, Clearc, pronuncia el teu parer què et sembla.
Clearc digué:
-Jo aconsello de treure'ns d'entre peus aquest home, com més aviat millor, a fi de no haver-nos-en de guardar més, i de tenir quietud, pel que respecta a ell, per fer bé als qui ens vulguin ésser amics.
I diu que els altres s'adheriren a aquesta opinió. Llavors, a una ordre de Cirus, tothom, fins els seus parents, s'aixecaren i agafaren Orontas de la cintura, que era condemnar-lo a mort; i tot seguit se l'endugueren els que en tenien l'ordre. En veure'l sortir els que abans s'agenollaven davant d'ell, també llavors s'agenollaren, tot i saber que el duien al suplici.
Després que va ser introduït a la tenda d'Artapates, el més fidel dels portaceptres de Cirus, ningú no ha tornat a veure mai Orontas ni viu ni mort, ni ha dit ningú, per haver-ho vist, com va morir. Els uns, feren unes conjectures, els altres unes altres; i no ha aparegut mai enlloc la seva tomba.
CAPÍTOL VII
ARRIBADA A BABILÒNIA
D'allí fan, a través de la Babilònia, en tres jornades, dotze parasangues. A la tercera jornada cap a mitja nit, Cirus passa en mig de la plana revista dels grecs i dels bàrbars: perquè li semblava que l'endemà a trenc d'alba el rei vindria amb el seu exèrcit a presentar-li batalla. Encarrega a Clearc el comandament de l'ala dreta, a Menó el Tesalià el de l'ala esquerra, i ell mateix arrenglera les seves pròpies tropes. En acabat de la revista, a punta de dia, uns desertors vinguts de la banda del Gran Rei porten al Cirus notícies sobre l'exèrcit reial. Cirus convoca els generals i els capitans grecs, escateix amb ells com faria la batalla, i els exhorta encoratjant-los amb aquestes paraules:
-Oh Grecs, no us duc pas d'aliats perquè em manquin bàrbars, sinó perquè crec que sou millors i més forts que molts dels bàrbars, i per això us he pres amb mi. Vegeu doncs de ser dignes de la llibertat que posseïu, i per la qual jo us dic feliços. Perquè, sapigueu-ho bé, jo pendria aquesta llibertat a canvi de tot el que tinc i encara més. A fi que conegueu a quin combat aneu, jo que el conec vull fer-vos-en sabedors. La munió és immensa, i arremeten amb una gran cridòria: però si sosteniu ferm, jo estic segur d'avergonyir-me quan veureu quins homes tenim en el nostre país. Però vosaltres sigueu homes i porteu-vos com a valents, que aquell de vosaltres que voldrà tornar a la seva pàtria, jo li faré tornar envejat de tothom: però espero fer de manera que molts s'estimaran més el que trobaran vora meu que el que trobarien a casa.
Llavors Gaulites que era allí, refugiat de Samos i fidel a Cirus, digué:
-Cirus, n'hi ha que diuen que ara promets molt perquè et trobes en un perill imminent, però que si tot te va bé, diuen que no te'n recordaràs més. D'altres diuen que ni que te'n recordessis i volguessis no podries pagar el que promets.
En haver sentit aquestes paraules, Cirus digué:
-Però, companys, l'imperi dels meus pares s'estén cap a migdia, fins a uns països inhabitables a causa de la calor; i cap a la banda de l'Ossa, a causa del fred; de tot el que hi ha al mig, ne són sàtrapes els amics del meu germà. Si nosaltres vencem bé cal que en fem senyors els nostres amics; talment que no temo pas de no tenir què donar a cadascun dels meus amics si la cosa reix bé, sinó de no tenir prou amics a qui donar. I a vosaltres, Grecs, us donaré a més a més una corona d'or a cadascú.
Els que sentiren aquestes paraules posaren molt més delit i les reportaren als altres. Els generals i fins alguns altres grecs entraren on era Cirus, demanant per saber què tindrien, si eren vencedors; i ell els acomiadava a tots amb el cap omplert.
Tots els que conversaven amb ell li aconsellaven de no combatre ell en persona, sinó d'estar-se a la reraguarda. I en aquella avinentesa Clearc preguntà si fa no fa a Cirus:
-¿Es que penses, Cirus, que el teu germà voldrà combatre en persona?
-Per Zeus-digué Cirus,-si és de debò fill de Darius i de Parisatis i germà meu, jo no li pendré pas el lloc sense brega.
Llavors, durant l'armament, es va fer el recompte dels grecs: deu mil quatrecents escuts i dos mil cinc cents peltastes; i els bàrbars que anaven amb Cirus, deu miríades i com a vint carros armats de falç. Els enemics diuen que eren cent vint miríades i dos cents carros, armats de falç, sense comptar sis mil cavalls comandats per Artagerses i arrenglerats davant del rei. L'exèrcit del rei era comandat per quatre caps, estrategues o generals, cadascun tenint a les seves ordres trenta miríades, Abròcomas, Tissafernes, Gòbrias, Arbeces. I d'aquests ne foren presents a la batalla noranta miríades, i de carros armats de falç cent-cinquanta; perquè Abròcomas féu tard de cinc dies a la batalla, arribant de la Fenícia. I tot això els desertors enemics vinguts de la banda del Gran Rei ho feren avinent a Cirus abans de la batalla; i després de la batalla, els enemic agafats reportaren el mateix.
D'allí Cirus fa una jornada, tres parasangues, amb totes les tropes formades, les gregues i les bàrbares: perquè creia que el rei atacaria aquell mateix dia. Cap a mitjan d'aquesta jornada troba en efecte un fossat cavat, pregon, de una amplària de cinc brasses i una fondària de tres. El fossat s'estenia per la plana amunt, en una llargària de dotze parasangues, fins a la muralla de la Mèdia. Allí hi ha els canals que deriven del Tigris: són quatre, d'una amplària d'un pletre, i força pregons; i hi naveguen barques que duen blat. Es llencen dins l'Èufrates, i deixen entre l'un i l'altre una distància d'una parasanga; i els travessen ponts.
Vora l'Èufrates, entre el riu i el fossat, hi havia un passatge estret com d'una vintena de peus. Aquest
