fossat el Gran Rei l'havia fet fer a tall de trinxera, en assabentar-se que Cirus avençava contra ell. Cirus i el seu exèrcit passen aquest freu, i es troben a l'altra banda del fossat. En tot aquell dia el Rei no presenta batalla; però es veuen moltes petjades de cavalls i d'homes que es retiren. Cirus llavors fa venir l'endevinaire Silanos d'Ambràcia, i li dóna tres mil darics, perquè onze dies abans d'aquell li havia dit, mentre sacrificava, que el Rei no presentaria batalla en deu dies. I Cirus li havia dit:
-Ja no hi haurà batalla, si no n'hi ha aquests dies: si dius la veritat, et prometo deu talents (1).
I era aquest or que ara li pagava, perquè s'havien escolat els deu dies.
Com que el rei no havia destorbat que l'exèrcit de Cirus travessés el fossat, Cirus va creure, i els altres també, que havia desdit de combatre; de manera que l'endemà Cirus marxava amb més descurança. El tercer dia avença, segut en el seu carro, amb molt poca gent davant d'ell: la majoria marxava a la desbandada, i molts fins es feien portar les armes en els carros i adzembles.
(1) El talent valia 6,000 dracmes, o sigui uns 5,560 francs.
CAPÍTOL VIII
BATALLA DE CUNAXA l MORT DE CIRUS
Ja era cap a l'hora que la plaça és plena, i ja s'éra vora l'indret on es feia compte de desenganxar, quan de sobte Patègias, senyor persa, un dels fidels de Cirus, apareix corrent a galop desfet, amb el cavall tot suat, i crida tot d'una a tothom que ensopega en llengua bàrbara i en grec, que el rei avença amb un exèrcit nombrós, aparellat com per una batalla. Llavors hi hagué un gran batibull: els grecs i tothom pensen de seguida que el rei els caurà damunt sense estar formats. Cirus salta del carro, revesteix la cuirassa, puja a cavall, agafa les javalines, i dóna ordre a tothom d'armar-se i de col·locar-se cadascú en el seu rengle.
Es formen a correcuita: Clearc, a l'ala dreta, i recolzant en l'Èufrates; Pròxenos el continua seguit dels altres generals, i Menó i les seves tropes ocupa l'ala esquerra de l'exèrcit grec. De l'exèrcit bàrbar, la cavalleria paflagònia, cap a un miler d'homes, es col·loca vora Clearc a la dreta, amb el cos de peltastes grecs, i a l'esquerra Arieu, lloctinent de Cirus, amb la resta dels bàrbars. Cirus es posa al centre, amb els seus cavallers en nombre de sis cents, armats de cuirasses, de cuixeres i d'elms, tots llevat de Cirus. Cirus es col·locava per a la batalla amb el cap nu. Es diu, en efecte, que és costum dels perses d'anar amb el cap nu quan afronten els perills de la guerra. Els cavalls que seguien Cirus portaven tots frontals i pitrals; els genets tenien sabres a la grega.
Ja era migdia i els enemics no es mostraven enlloc; però cap a la tarda, apareix una polsaguera com un núvol blanc, que en poca estona esdevingué una negror que cobreix bon troç del pla. Quan són més a prop, aviat el bronze lluenteja, i es fan obiradores les llances i els rengles. Era la cavalleria de cuirasses blanques pertanyent a l'ala esquerra de l'enemic: Tissafernes diuen que la comandava. Vénen de seguida els gerròfors (1), després els hoplites amb escuts de fusta fins als peus; els quals diuen que eren egipcians: i altres cavallers, i altres arquers, tots formats per nacions, cada nació avençant en columna plena. Davant, deixant grans distàncies entre ells, anaven els carros anomenats portafalç; i tenien les falç agafades al fusell, les unes esteses de biaix, les altres sota els seients, mirant a terra, per tallar de cap a cap tot allò que encontressin. El pla era de llançar-los contra els batallons grecs, i de rompre'ls.
El que Cirus havia dit, quan havent convocat els grecs recomanava de resistir la cridòria dels bàrbars, fou desmentit: perquè avençaven no amb crits, sinó en tant de silenci com era possible, tranquil·lament, a un pas igual i calmós.
Llavors Cirus, passant al llarg de la línia amb Pigres, el seu intèrpret, i tres o quatre més, crida a Clearc de conduir la seva tropa cap al centre mateix dels enemics perquè allí era el Rei:
-Si vencem aquí, diu, tot és nostre.
Clearc, veient el cos del centre, i sentint a dir a Cirus que el Rei era enllà de l'esquerra dels grecs: perquè el Rei tanta més munió tenia, que el seu centre desbordava l'esquena dels grecs: Clearc doncs no volgué desagafar la seva ala dreta de les vores del riu, per por de ser voltat pels dos flancs; però respongué a Cirus, que vigilaria que tot anés bé.
En aquest endemig l'exèrcit bàrbar avençava en bon ordre; El cos dels grecs, romanent en el mateix lloc, es completa amb soldats que arriben encara a llurs rengles. Cirus, passant al llarg de la línia, a no gaire distància del front, contemplava els dos exèrcits, ara girant els ulls als enemics, ara als amics. Quan un soldat de l'exèrcit grec, Xenofont d'Atenes, en veure'l pica al seu encontre i li pregunta si té cap ordre a donar. Cirus s'atura, i li mana de dir a tothom que els sacrificis han estat bons i les víctimes bones. Això dit, sent una remor que corre a través de les files, i pregunta quina remor és. Xenofont diu, que és el mot d'ordre que passa ja per segona vegada. Cirus s'estranya que l'hagin donat, i pregunta quin és aquest mot d'ordre. Xenofont respon que «Zeus Salvador i Victoria». I Cirus en sentir-ho:
-Doncs bé, l'accepto-diu-i que així sigui!
Havent això dit, mena cap al seu lloc. No hi havia ja més que tres o quatre estadis de l'una falanx a l'altra, quan els grecs canten un pean i surten cap a l'encontre dels enemics.
Una part de la falanx avença com una maror; la resta segueix a pas de carrera: i aviat tots els grecs, llançant el crit ordinari de «Helelen» en honor d'Eniàlios (2), arriben corrents. I n'hi ha que diuen que feien soroll amb els escuts contra les piques per esverar els cavalls. Abans d'arribar a tret d'arc, els bàrbars giren cua i fugen; els grecs els persegueixen amb totes les forces, i es criden els uns als altres de no córrer en desordre, sinó de seguir en formació. Per altra banda, els carros eren duts els uns a través dels mateixos enemics, els altres a través dels grecs, buits de conductors. Els grecs, però, en veure'ls venir de lluny, obren les files; només n'hi hagué un que, embadalit com en un hipòdrom es deixà agafar; i tot i això diuen que no va pendre cap mal; ni cap altre dels grecs en aquesta batalla, no va pendre cap mal tampoc, si no és a l'ala esquerra; un que va ser ferit per una fletxa, diuen.
Cirus, veient els grecs vencedors i perseguint tot allò que tenien davant, s'omple d'alegria i ja és saludat com a rei pels qui el volten; amb tot no es deixa dur a perseguir, sinó que manté en columna atapeïda la seva tropa de sis cents cavallers, i observa què farà el rei. Perquè sabia que estava al mig de l'exèrcit persa. Tots els caps dels bàrbars comanden estant-se al bell mig de llurs tropes, creient així que són en més seguretat si tenen forces a cada costat d'ells: i si tenen una ordre a donar l'exèrcit pot haver-ne esment en la meitat del temps. El rei, doncs, col·locat al bell mig de les seves tropes, quedava fora de l'ala esquerra de Cirus. Així, com que ningú el combatia de front ni a ell ni a les tropes arrenglerades al seu davant, fa un moviment de conversió com per voltar l'altre exèrcit. Cirus, tement que no agafi els grecs per l'esquena i els destroci, li pica a l'encontre, i carregant amb els sis cents homes venç els que estaven arrenglerats davant del rei i llança en fuga els sis mil: fins diuen que occí amb la seva pròpia mà Artagerses, que els comandava.
Un cop iniciada la desfeta, els sis cents cavallers de Cirus s'esbarrien i es llancen a la persecució, llevat d'uns quants, molt pocs, que romanen entorn d'ell, gairebé únicament els anomenats comensals. Estant amb ells, obira el rei i el batalló que el volta: i tot d'una no es pot contenir, sinó que dient: «Veig l'home!» es precipita damunt d'ell, li venta cop al pit i el fereix a través de la cuirassa, com diu Ctèsias el metge, que fins diu que ell mateix li curà la ferida; però al mateix moment de ventar el cop, algú l'encerta sota l'ull amb una javalina tirada amb força. I allí en aquell combat entre el Rei i Cirus i els que els voltaven, de l'un costat i de l'altre, Ctèsias diu quants són els que moriren entorn del Rei, perquè ell era a la seva vora. Cirus mateix hi va morir, i sobre el seu cos jeien vuit dels principals del seu seguici. Artapates, el més fidel dels portaceptres, pel que diuen, en veure Cirus caigut, salta del cavall i s'abraça al seu cos. I els uns diuen que el rei manà a algú que el degollés sobre el cos de Cirus; d'altres, que es degollà ell mateix, arrencant-se de la simitarra; perquè en tenia una d'or, i portava també un collaret, braçalet i les altres joies com els més nobles dels perses; perquè Cirus l'estimava per la bona voluntat i la fidelitat que li tenia.
(1) Portadors de
(2) Apel·latiu d'Ares o Mars.
